Anna Ortiz Llargues
«El voluntariat ha existit sempre. Però aquest és amb consciència, amb planificació… i amb conseqüències en la vida dels joves», diu Jordi Ibáñez, director de l’Institut Eduard Fontserè de La Florida, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Explica amb entusiasme no només com desenvolupa el projecte l’institut, sinó sobretot el sentit que ha anat adquirint, tant per al centre com per a tot el barri. «En l’aprenentatge servei, l’acció (el servei) es basa en una formació prèvia (teòrica i pràctica); per tant, té un fonament propi», ens explica. I hi afegeix: «els nois i noies s’hi impliquen de manera més completa i real, i la seva vivència és molt positiva».
Joves pel Barri és un dels projectes estrella d’aquest centre, que compta amb un 60% d’alumnat immigrant; joves que ni sempre eren prou ben acollits, ni, com a nouvinguts, coneixien el barri. Calia obrir-los el ventall de possibilitats i, alhora, ajudar a modificar la percepció que se’n tenia.
«És una oportunitat per implicar-se, per desplegar la motivació que sí que tenen, per arrelar al seu barri… també fora de les aules»
El projecte es desenvolupa amb nois i noies de 1r de batxillerat; l’assignatura on s’inscriu és opcional; ara bé, si la trien, es compro meten a un servei i unes hores, que es valoren amb una nota final donada conjuntament per professors i monitors. Els nois i noies comencen coneixent les entitats del barri, des de l’associació de veïns fins a la Creu Roja. Inicien una formació intensiva, a càrrec d’un monitor titulat de l’Esplai La Florida. En acabar-la, se’ls lliura el certificat d’Introducció al Voluntariat i comencen el servei concret, en aquest cas, amb nens i nenes del barri, en grups reduïts i acompanyats d’un monitor.
Alguns van a recollir infants més petits a les escoles, els acompanyen a l’esplai, a berenar o a fer deures. Això els fa créixer en responsabilitat i autoestima, són valorats per les famílies del barri i molt estimats pels infants. Avança el servei i els alumnes van descobrint capacitats, creen nous vincles, alguns «deixen de ser invisibles». «També integren hàbits fonamentals», subratlla el Jordi, «ara, quan hi ha activitats especials, ja no cal recordar-ho: organitzen, fan, recullen i valoren». Del projecte, destaca l’estretíssima col·laboració entre professorat i monitors titulats de l’Esplai del barri: comparteixen organització i despeses, valoració dels nois i
noies, la xocolatada final o el diploma atorgat en un acte institucional. I, per què aquest projecte? «Per l’oportunitat d’implicar-se, de desplegar la motivació que sí que tenen, de facilitar relleus generacionals, d’arrelar al seu barri… també fora de les aules». Per a aquest director, l’èxit és que els propis joves valoren moltíssim aquest projecte, i també les seves famílies; els ajuda a integrar-se, continuen en contacte amb l’esplai i amb molta gent del barri. «Veure com hi ha molts nois i noies que s’impliquen en voluntariats més enllà de l’institut, a la seva vida diària, per interès i per ganes, tant si es treuen la titulació de monitor con si col·laboren amb l’associació de veïns… això és un èxit enorme. I una gran satisfacció!» Anna Ortiz
Podeu descarregar aquest article publicat al número 1 de la revista “Dotze18” a través del següent enllaç:
Deixa un comentari