Escoltar, explicar i escriure anècdotes dels nostres avis

M. Teresa Verdaguer

Aquest article explica una seqüència didàctica en què es proposa a l’alumnat que faci un exercici de redacció pautat. L’activitat s’inicia amb l’explicació, per part de cadascun dels nois i noies, d’anècdotes viscudes pels seus avis i àvies i, a partir d’aquest primer relat breu, se’ls demana que expandeixin el text tot incorporant-hi la localització dels elements del context i la descripció dels personatges i dels espais. Al llarg de tot el procés, la professora modelitza i acompanya les diferents activitats que els alumnes han de dur a terme.

AR05606 (1)

Explica’ns una anècdota del teu avi o de la teva àvia és una experiència de composició escrita –en concret, de narració i descripció– portada a terme en dues aules de segon d’ESO de l’institut Vila de Gràcia de Barcelona durant els cursos 2007-2008 i 2009-2010, en què es va demanar als alumnes que redactessin un text basat en l’explicació d’una anècdota real ocorreguda a un dels seus avis o de les seves àvies quan eren infants o joves.

L’aprenentatge de la composició escrita a través de les activitats de redacció forma part de les demandes curriculars i de les dinàmiques habituals que es generen a les aules de llengua i literatura, amb l’objectiu que, en finalitzar l’ESO, el nostre alumnat hagi assolit les habilitats i tingui les competències que li permetin escriure sense dificultats qualsevol tipus de text i pugui satisfer les seves necessitats comunicatives, tant a nivell personal com professional. És per això que, al llarg de la seva escolarització, se li van proposant activitats d’escriptura lligades a les diferents tipologies textuals. En aquest sentit, una de les propostes més habituals als primers cursos de secundària és la redacció d’escrits narratius i descriptius, a través dels quals també es vol assolir el domini de l’ortografia, de l’estructura del text i de la frase, l’aprenentatge de l’ús dels connectors…

La correcció d’aquests escrits constitueix una de les tasques que més esforç demana al professorat. Corregir, anotar, marcar, matisar, aplaudir… amb cura cadascun dels textos no és ni fàcil ni ràpid. I, a més, algunes vegades, tot aquest esforç va acompanyat del sentiment que tots plegats no en traiem el rendiment que correspon o que caldria. Molt sovint, després de tota aquesta dedicació, l’alumnat només mira la nota que li hem posat i, si no li demanem que faci l’anàlisi i la correcció dels errors per tal de millorar la feina –cosa que comporta una nova tongada de supervisió i de correcció–, el text corregit passa directament a engruixir la carpeta i el dossier d’avaluació sense pena ni glòria.

A part d’això, de vegades, les propostes d’exercici de redacció són percebudes, per part dels nois i les noies, com a activitats rutinàries i sense cap més transcendència que la de complir amb un encàrrec acadèmic, similar o paral·lel a la resolució d’uns exercicis d’ortografia, d’unes preguntes de comprensió textual o d’anàlisi sintàctica d’unes oracions. Simplement, formen part de les activitats habituals de classe sense gaire connexió amb la seva realitat o amb la seva experiència vital. Com si d’un acord es tractés, tot consisteix a ser capaç de donar resposta a uns requeriments del professorat: els uns proposen i els altres resolen. Va ser per això que em vaig plantejar una tasca d’escriptura que, partint de la narració d’un fet real, em permetés pautar i modelitzar el procés d’aprenentatge d’unes tipologies textuals concretes. Així doncs, vaig proposar als meus alumnes que demanessin, expliquessin i, finalment, escrivissin una «història real» protagonitzada pels seus avis i àvies.

De vegades, les propostes d’exercici de redacció són percebudes, per part dels nois i les noies, com a activitats rutinàries i sense cap més transcendència que la de complir amb un encàrrec acadèmic.

Vaig estructurar el procés de manera que haguessin de fer, ordenadament i guiada, una sèrie de passos i activitats orals i escrites. Com s’explica a continuació, en un primer moment, l’important era trobar una anècdota i explicar-la als seus companys i companyes de classe, compartir-la, fer-ne partícip tothom. En un segon moment, la tasca consistia a escriure el relat oral que havien fet, tenint molt present l’estructura narrativa i la correcció del text. I, finalment, se’ls demanava que expandissin la primera versió escrita del text, que hi afegissin la contextualització dels fets i la descripció dels personatges i dels entorns.  Abans de passar a exposar la seqüència didàctica, en voldria remarcar dos aspectes que em semblen rellevants. En primer lloc, una de les claus de l’èxit de la seqüència va ser la implicació vital de l’alumnat en les històries explicades a classe. Aquest fet no només va propiciar comentaris i rialles, sinó que també va generar la complicitat de tots plegats, va trencar la percepció de la feina com a exercici rutinari i va provocar el sentiment de singularitat de la proposta d’escriptura. En segon lloc, una altra de les claus va ser la modelització feta tot al llarg de l’activitat, no només perquè estava molt pautada la manera com havien d’anar resolent totes les tasques, sinó també perquè, a l’activitat prèvia de cadascuna, jo seguia a classe el mateix procés que ells havien de resoldre a continuació. És el que anomenem tècnica del modelatge, que consisteix a fer explícits tots els macroconeixements i els microconeixements, processos, activitats, decisions, estratègies… que, de manera més o menys conscient, de manera més o menys interioritzada o automatitzada, posem en joc a l’hora de resoldre qualsevol repte o activitat, tant de la nostra vida quotidiana com de la nostra vida acadèmica. Aquesta modelització va comportar que tothom sabés en cada moment quin era l’encàrrec fet i com es podia resoldre, de manera que la tasca va ser molt més fàcil d’acomplir.

Si voleu llegir la descripció acurada de l’experiència realitzada podeu consultar l’article sencer publicat al número 56 de la revista “ARTICLES de didàctica de la llengua i la literatura” a través del següent enllaç: 

http://articles.grao.com/revistes/articles/056-la-lectura-a-les-activitats-dacute-escriptura/escoltar-explicar-i-escriure-anecdotes-dels-nostres-avis

Advertisements

Tags: , , , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: