L’orientació en la societat de la informació i del coneixement.

JA_Planas_D-150x150

Juan Antonio Planas Domingo va néixer a Saragossa. Maestro i llicenciat en Ciències de l’Educació per la UNED. Ha estat membre del Consell Escolar d’Aragó i del Consell Social de la Universitat de Saragossa. És el Cap del Departament d’Orientació de l’IES Temps Moderns de Saragossa. És el President i fundador de l’Associació Aragonesa de Psicopedagogia. També ostenta la presidència de la Confederació de les Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE) formada per 25 associacions repartides per tot el país. Autor de diverses publicacions de tipus psicopedagògic, participa i dirigeix diversos màsters educatius, col·labora amb diferents universitats i en diversos blogs educatius. 

1-. Pot explicar en què consisteix l’orientació educativa? 

L’Orientació educativa és importantíssima en el sistema educatiu actual. Els orientadors són la peça clau per detectar a temps qualsevol problemàtica educativa o personal en els alumnes, assessorar al professorat i a les famílies. El nou rol de l’orientació ha de ser molt més ambiciós dirigit a la formació i a l’assessorament del professorat tant a nivell individual com col·lectiu, i no tant a les intervencions clíniques centrades en uns pocs alumnes. La nova dimensió de l’orientació ha d’abastar a tota la Comunitat educativa, és a dir, a la totalitat dels alumnes, dels professors i a les famílies. El paper de l’orientador ha d’anar més cap a la formació del professorat i les famílies perquè a través d’aquest incideixi en la major part d’alumnes. En aquest sentit es pot aprofitar la nostra formació psicopedagògica i experiència docent en la formació inicial del professorat tant d’infantil i primària com d’educació secundària. Cal rendibilitzar els efectius actuals i ampliar el seu nombre per poder fer efectiu realment el paper de formació del professorat.

Cal tenir en compte que, en aquests moments, s’està portant a la pràctica per primera vegada a Espanya, els màsters de formació del professorat d’Educació Secundària substituint el “CAP”. El gran canvi és que el professorat està realitzant unes pràctiques reals en els centres educatius. S’han seleccionat determinats centres i professors perquè siguin els tutors. Proposem que siguin els orientadors els qui contribueixin a la formació d’aquests futurs professors. Els orientadors d’Ed. Secundària tenim formació psicopedagògica i didàctica i tenim menys càrrega lectiva. Si es potenciés la presència de dos orientadors en els instituts i augmentessin els efectius dels equips d’orientació, un d’ells podria dedicar-se a la formació d’aquests futurs tutors. De la mateixa manera podem contribuir a la cada vegada més necessària formació de les famílies.

El paper que s’assigna als orientadors a la LOE és imprescindible perquè funcionin determinats programes, per exemple l’avaluació psicopedagògica per accedir als programes d’integració o compensatòria, programes de reforç, orientació i suport, diversificació curricular o programes de qualificació professional inicial. (PQPI). És paradoxal que d’una banda, s’assignin cada vegada més funcions i, d’una altra, s’escatimin recursos humans i no es reconegui explícitament la nostra tasca.

2-. Quins són les tendències futures en la intervenció psicopedagògica ?

Les tendències futures en la intervenció psicopedagògica és que ha de ser més sistèmica i preventiva. Per això, la intervenció ha de ser menys clínica basada en uns pocs alumnes i més psicopedagògica amb intervencions globals i conjuntes amb la resta del professorat. Per exemple, en lloc d’incidir exclusivament en un alumne amb problemes d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, és preferible que la intervenció sigui a nivell d’aula tenint en compte a tots els alumnes que també poden contribuir a ajudar a l’alumne amb dificultats.

S’està observant que l’orientació cada vegada ve a ser més important en la societat del futur. Actualment els professionals de l’educació veiem prioritari que es tinguin més en compte les mesures preventives. És necessari intervenir en els problemes abans que es facin més seriosos i irresolubles. No és el mateix incidir en els problemes d’aprenentatge, en els trastorns de personalitat, en la desmotivació o en la baixa autoestima quan aquests comencen a aparèixer que fer-ho al cap d’uns anys. Possiblement aleshores sigui massa tard perquè es produeixen expectatives desfavorables, conductes disruptives, escassos hàbits de treball i una infinitat de dificultats que suposen un malestar per a l’alumnat i les famílies. Per la meva experiència de més de 20 anys com a mestre i com a orientador puc afirmar que quant més aviat s’incideix en qualsevol problema educatiu, per exemple en les dificultats en l’adquisició de la lectoescriptura, millor pronòstic té i futur.

No és el mateix fer classe a un grup homogeni que a un altre heterogeni, amb diferents capacitats i rendiment tant per sota com per a dalt. Cal assessorar al professorat quant a problemàtiques que abans no existien o es desconeixien. També precisen orientació en temes com: materials específics per treballar en la diversitat, agrupaments més reduïts, les noves tecnologies aplicades a l’educació, informació sobre institucions especialitzades, millora de la tutoria, mesures per millorar la convivència en la comunitat educativa, etc. Igualment, pautes educatives per treballar amb els alumnes discapacitats, grup que presenta una grandíssima variabilitat quant a la tipologia, els requeriments i els programes d’intervenció a desenvolupar amb ells, així com una necessitat important de coordinar les actuacions de tots aquells professionals que treballen amb aquests alumnes.

3-. Quina percepció tenen les famílies sobre la tasca dels orientadors?

En general, són les que més aprecien el nostre treball. Ells són també els qui més pateixen l’escassetat de recursos. Quan una família es troba amb un fill disruptiu, desmotivat, amb dificultats d’aprenentatge o que està patint assetjament escolar, no podem consolar-los emplaçant-los a solucions generalistes a diversos anys vista. Cal donar resposta ràpida. Amb el model actual és pràcticament impossible atendre degudament a la totalitat dels casos amb el temps i la dedicació necessària. Els orientadors coincidim amb aquest diagnòstic de la situació. No podem continuar amb aquest procés tan lent i burocràtic, ja que els problemes del dia a dia no entenen de burocràcia sinó d’intervenció immediata. Com podríem explicar a un adolescent que ve voluntàriament al nostre despatx per comentar-nos una crisi d’ansietat derivada per la separació traumàtica dels seus pares i li diguem que no el podem atendre’l fins d’aquí quinze dies perquè cal elaborar vint-i-cinc informes?

4-. I quina percepció té el professorat?
Teen Library Study GroupFins fa uns anys hi havia una part del professorat que associava l’existència d’orientadors a més conflictes a les aules i a més treball per al professor (calia atendre a la diversitat, realitzar adaptacions curriculars, canviar metodologies, etc.). Per desconeixement se’ns acusava de tots els mals del sistema educatiu. Per sort, conforme ens van coneixent la visió ha canviat totalment. La majoria del professorat no només ens veu imprescindibles perquè funcionin correctament els centres educatius, sinó que amb freqüència ells mateixos ens sol·liciten assessorament i orientació. No és el mateix fer classe a un grup homogeni que a un altre heterogeni, amb diferents capacitats i rendiment tant per sota com per a dalt. Perquè freqüentment ens oblidem dels alumnes amb altes capacitats on l’orientació és tant o més important. Cal assessorar al professorat quant a problemàtiques que abans no existien o es desconeixien, com el dèficit d’atenció, la hiperactivitat, les ludopaties, l’anorèxia, la bulímia o la drogoaddicció. També precisen orientació en temes com: materials específics per treballar en aquesta disparitat, agrupaments més reduïts, les noves tecnologies aplicades a l’educació, informació sobre institucions especialitzades, etc.. Per això cada vegada se’ns valora més i l’acceptació entre el professorat és més gran.

5-. Pot explicar-nos el treball diari d’un orientador?

El dia a dia d’un orientador és extremadament complex. Si és important posseir una gran capacitat emocional per ser un bon professor, en el cas de l’orientador és encara més necessària. Contínuament estem resolent conflictes i problemes, en ocasions molt durs, com pot ser assessorar sobre una violació d’una menor, o comunicar la defunció dels pares. Disposem d’un temps en el qual hem de planificar perfectament si anem a aplicar unes determinades proves a certs alumnes, mantenim freqüents entrevistes tant amb professors com amb famílies o amb el propi alumnat, dirigim les reunions amb els tutors, participem en les reunions de les Comissions Pedagògiques, ens coordinem amb altres serveis sanitaris o socials i a secundària també impartim docència. Però cal tenir la suficient flexibilitat mental per adaptar-se a exigències sobrevingudes. Per exemple si sorgeix un conflicte entre alumnes o entre ells i professors hem d’intervenir immediatament, d’igual manera davant problemes inesperats (imaginem que un noi ens demana una cita perquè està pensant en suïcidar-se) Dediquem un bon temps a assessorar a les famílies, perquè la societat és cada vegada més complexa i no existeixen els patrons de respecte a l’autoritat paterna propis d’altres èpoques. Els pares ho tenen molt més difícil. En el meu treball com a orientador m’he trobat amb problemes com a gelosia, ansietat, estres, desobediència, temors irracionals, agressivitat verbal, violència física, trastorn negativista desafiant, etc. Amb les exigències laborals, que impedeixen als pares i mares estar un mínim de temps amb els fills, o amb l’augment de famílies monoparentals, apareixen problemes desconeguts fins ara.

6.- Per als orientadors esdevé un problema l’idioma o les diferents cultures?

És un repte educatiu més, complex i difícil sobretot perquè el professorat no ha tingut formació inicial. Abans amb prou feines hi havia alumnes estrangers que no coneixien el nostre idioma i ara hi ha un nombre significatiu que tenen una altra raça, religió, costums…. La necessitat d’escolaritzar amb normalitat a aquests alumnes és un procés que ens portarà anys. No hem estat molt conscients i hi ha reptes importantíssims com la llengua. A Aragó tenim el Centre Aragonés de Recursos per a la Interculturalitat, que facilita material i assessorament. No obstant això, a cada centre educatiu hauria d’haver-hi un protocol d’acolliment per a l’arribada de nous alumnes, s’hauria de comptar amb un noi o noia que els fes una mica de mestre de cerimònies i, al mateix temps, els professors han de disposar amb la suficient antelació d’unes proves per conèixer el nivell i també la disponibilitat per realitzar els agrupaments necessaris. El que no es pot fer és improvisar. Cal organitzar-se amb molta més previsió.

7. Quin és la formació inicial de l’orientador?

S’accedeix a l’especialitat d’orientació educativa aprovant les oposicions per al cos de professorat d’Educació Secundària. La majoria de nosaltres som llicenciats en psicopedagogia, pedagogia o psicologia i una bona part, a més a més, és mestre. Encara que la formació inicial és important, encara ho és més la permanent. Cal tenir en compte que la societat és molt complexa amb diverses i canviants ofertes formatives i laborals. Amb trastorns i problemàtiques per part dels alumnes que van canviant amb rapidesa. Per tant, fan falta professionals preparats en aquestes problemàtiques tan específiques i amb un profund coneixement de les necessitats educatives de l’alumnat.

A més cal tenir en compte el nou repte de col·laborar en la formació i assessorament del professorat. La majoria dels nostres professors tenen interès, es reciclen contínuament, es preocupen pels seus alumnes i famílies, no obstant això la seva tasca és titànica doncs han de remar en massa ocasions contracorrent: la nefasta influència de determinats programes televisius, l’actitud excessivament permissiva d’algunes famílies, un sistema educatiu massa rígid i poc adaptat a les exigències de la societat actual i sobretot, una deficient formació psicopedagògica.  En general la formació disciplinar que han rebut és excel·lent, però si no es tenen recursos per solucionar aquestes qüestions relacionades amb la dinàmica de la classe de poc serveix el seu bagatge de coneixements. Per aquest motiu, a més de la formació, cal el suport d’una sòlida xarxa d’orientadors i reduir les ràtios i dimensions dels centres. Des del meu punt de vista es precisa sobretot d’una sòlida formació en educació emocional tant per aplicar-la a un mateix com per tenir-la en compte en la interacció amb els alumnes, famílies i companys. Sense unes habilitats mínimes de tipus social i emocional, per molts coneixements i destreses adquirits, et poden servir de ben poc.

8-. Quan han d’intervenir els orientadors?

Quan no s’intervé a temps aboquem a un alumne durant molts anys al fet que estigui fracassat a l’escola i després se li encamini cap a unes opcions que li poden limitar tant les seves possibilitats educatives com laborals. Apostem per promoure que un alumne tingui una atenció especialitzada des del principi, si és a Infantil millor que a Primària. Perquè si no, l’alumne té problemes d’autoestima, cada vegada té menys perseverança en el seu treball, els pares comencen a desmotivar-se perquè el seu fill no obté resultats positius malgrat l’esforç i alguns professors deixen de costat a aquests alumnes amb més dificultats. És molt difícil sortir d’aquest cercle viciós Si aquestes mesures es prenen al principi tot és molt més fàcil. Com a orientadors pensem que si s’invertís més en els professionals dedicats a aquesta tasca (orientadors, professors de P.T., de A.L, de Compensatòria i Treballadors Socials) s’estalviarien moltíssims diners i també suposaria millorar l’estat anímic dels alumnes. Sens dubte, aquestes mesures en el futur també comportarien una millora de la convivència entre els alumnes. Un altre aspecte a considerar és que l’escola ara és molt més complexa que l’escola de fa uns anys, en el sentit de què hi ha alumnes més diversos. En aquests moments tots els alumnes estan escolaritzats des dels tres fins als setze anys: els que tenen dificultats d’aprenentatge, diferent capacitat, motivació o interessos, i a més estan arribant alumnes estrangers amb la qual cosa l’heterogeneïtat de l’alumnat és major que mai.

Encara que la LOE estableix un marc general acceptable, a nivell d’orientació està amb prou feines desenvolupada. D’altra banda, a Espanya disposem d’un complex sistema d’orientació depenent de cada Comunitat Autònoma. A Infantil i Primària existeixen orientadors que són a temps complet en determinats centres i en altres comunitats estan integrats en equips d’orientació que atenen esporàdicament a cada centre. A l’Educació Secundària el model és més homogeni (excepte a Catalunya) a través dels Departaments d’Orientació. En general a infantil i primària, el treball fonamental és de diagnòstic i a secundària, en canvi, es dedica més temps a l’assessorament dels alumnes tant a nivell personal, acadèmic com professional.

9-.Quines són les propostes del col·lectiu d’orientadors per al futur immediat?

Segons informes del propi Ministeri d’Educació el fracàs i l’abandonament escolar no està disminuint. Al contrari, va en augment. Segons el meu parer són dos dels problemes més importants del sistema educatiu espanyol. Amb freqüència s’ha emprat massa energia en debats estèrils que no tenen res a veure amb les preocupacions reals de la societat (per exemple amb l’assignatura educació per a la ciutadania o la de religió). Per al col·lectiu d’orientadors és imprescindible adaptar-nos a les noves necessitats de l’alumnat i de la societat actual. Per tant, les metodologies hauran de ser més participatives i caldrà tenir en compte l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Els alumnes d’avui dia aprenen més per la via visual que per l’auditiva i estan familiaritzats amb les noves tecnologies. La metodologia i els continguts actuals no poden romandre aliens a aquesta realitat.

Quant a la formació inicial i permanent del professorat, és imprescindible que es tingui en compte la formació psicopedagògica. És paradoxal que el professorat d’educació secundària no hagi rebut pràcticament gens d’aquesta formació i encara així s’alcin veus criticant la necessitat d’aquesta formació psicopedagògica. Hi ha excel·lents professors que tenen una habilitat especial per educar. No obstant això, tots precisen d’orientacions concretes i adaptades a la realitat de les nostres aules. Tenen dret a què persones amb experiència els formin en qüestions relacionades amb la dinàmica de la classe, en la resolució de conflictes, en l’atenció a la diversitat, en l’avaluació, en l’observació, en l’educació emocional, etc. Fer classe és molt complex. No podem dilapidar a excel·lents professionals que han desistit d’aquesta bella tasca d’ensenyar perquè ni tan sols van tenir l’oportunitat de realitzar unes pràctiques que els haguessin permès adaptar-se millor a la realitat de les nostres aules. Per això plantegem que els orientadors podem i hem de contribuir a la formació del professorat.

El model d’orientació que plantegem és el d’una Orientació de qualitat per a tota la comunitat educativa i al llarg de tota la vida. Per tant, caldria contemplar d’igual manera l’orientació en els centres de persones adultes, a la Universitat i en els Ensenyaments Artístics.

Independentment de l’etapa no es pot acceptar que un sol orientador hagi d’atendre a més d’1.000 alumnes amb les seves respectives famílies. Pensem que només hi hagués un metge a cada localitat sense tenir en compte el nombre d’habitants. La Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya des de sempre ha plantejat que serien necessaris molts més orientadors per contribuir al fet de què el nostre sistema educatiu fos de qualitat. Tal com recomana la UNESCO, seria necessari una ràtio d’1 orientador per cada 250 alumnes.

Anuncis

Etiquetes: , , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: