Tatoos i pírcings, identitat i salut

Aquestes dues «decoracions corporals», en la pell de nois i noies, genera opinions vivament contraposades. Estètica, responsabilitat i riscsón algunes de les paraules que entren en joc. Per una banda, es considera una qüestió d’identitat i d’opcions estètiques personals, com la roba; però, per una altra, incideix directament en la salut dels adolescents. Als centres educatius, també genera situacions i opinions diverses, i reclama el necessari debat intern de cada institut. Facilitem una informació bàsica, que pot ser útil als mateixos nois i noies, als docents i a les famílies.

DO00312

Un tatuatge és una marca, un senyal o un dibuix que es fa a la pell mitjançant la inserció de tinta o pigments sota l’epidermis. El tatuatge és permanent i pot patir modificacions amb el pas del temps. Aquest caràcter irreversible, així com l’aplicació del tatuatge per si mateixa, fan que es tracti d’una decisió important.

Un pírcing és una perforació de la pell per posar-hi una arracada, en diferents zones del cos: melic, orelles, celles, llavis, llengua, mugrons, genitals… Cada àrea comporta un procediment, uns riscos i una cura diferenciats.

Precaucions bàsiques

· Abans de decidir-se, cal consultar amb un metge per informar-se de les contraindicacions que pugui haver-hi (per exemple, les que afecten la cicatrització cutània, o la possibilitat que un tatuatge en la zona lumbar pugui dificultar una posterior anestèsia epidural).

· Cal que el noi o noia signi un document de consentiment que inclou la pràctica que es farà, els riscos sanitaris, les cures necessàries i les característiques dels productes i materials que s’utilitzaran. Si el noi o la noia tenen menys de 16 anys, hauran d’aportar un certificat de maduresa signat pel pare, la mare o el tutor legal.

· Cal escollir un expert tatuador o perforador professional, acreditat amb diploma higienicosanitari.

· Cal que el professional es renti bé les mans abans de fer el tatuatge o pírcing, i utilitzar guants de tipus quirúrgic d’un sol ús. Igualment, l’instrumental ha d’estar degudament esterilitzat (o ser d’un sol ús) i els pigments han d’estar homologats.

· En el cas dels pírcings, l’arracada ha de ser d’acer inoxidable, d’or (14-18 quirats) o de titani, i ha d’estar esterilitzada.

· Si el tatuatge o el pírcing no es realitza adequadament i amb totes les mesures profilàctiques, hi ha un important risc de contagi d’infeccions de la pell, hepatitis B i C, SIDA, tètanus i tuberculosi, així com risc de queloides (cicatriu protuberant) o al·lèrgies.

· No es pot aplicar un tatuatge en zones amb ferides prèvies, taques o berrugues. Si es fan diversos tatuatges o aplicacions de pírcings alhora, cal valorar la possibilitat de vacunar-se contra el virus de l’hepatitis B.

Un cop realitzat, cal conèixer les mesures necessàries quant a cura, desinfecció i neteja, i seguir-les meticulosament. Si malgrat tot la zona s’infecta, cal recórrer a un metge.

Aquest article ha estat publicat al número 3 de la revista Dotze18.

Redacció

Més informació

www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/

http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/gies.

Anuncis

Etiquetes: , , , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: