Noves tendències en la formació professional

 Juan Antonio Planas Domingo

En aquesta valoració de la situació actual de l’FP i les perspectives futures, es reflexiona en clau europea sobre els models d’FP i els seus resultats. A més, es plantegen algunes mesures possibles, com ara la potenciació de la relació entre els centres de formació professional i les empreses per tal d’ajustar la formació a les demandes de la societat; la constitució d’universitats professionals, basades en la cooperació interinstitucional durant tota la formació continuada, i l’impuls als centres integrats d’FP.

1357296_xl

D’acord amb els últims informes de l’OCDE, cal que el 85% dels joves aconsegueixi, com a mínim, una qualificació de batxillerat o de formació professional de grau mitjà. Aquestes dades situen en un 72% el percentatge de titulats mitjans a Espanya, quan la mitjana dels països que formen aquesta organització és d’un 83%. Tenim molt camí per endavant: tot i que el Govern actual i l’anterior han introduït algunes reformes, la crisi econòmica ha estat el factor principal que ha provocat l’augment de les matrícules. Crida l’atenció que l’oferta d’FP es concentri en poquíssimes titulacions; així, administració, electricitat i electrònica, i sanitat acumulen el 47% de la matrícula dels cicles de grau mitjà, i el 38% de la de grau superior. També cal destacar la minsa demanda dels sectors que han impulsat l’activitat econòmica durant els anys anteriors a la crisi, como ara la construcció i l’hostaleria.

A l’Estat espanyol, l’oferta de formació professional s’adreça fonamentalment a joves en formació inicial. L’edat de l’alumnat se situa entre els 16 i els 18 anys, en el cas dels cicles de grau mitjà, i entre els 18 i els 20, en el cas dels cicles de grau superior. Tanmateix, al llarg del últims anys, l’edat ha anat augmentat significativament: així, des del 2002, el percentatge d’alumnat s’ha apujat més d’un 23% pel que fa als majors de 20 anys en el cicle de grau mitjà i de 23 en el grau superior, i l’augment ha estat més gran en estudis professionals a distància.

Alemanya enfront d’Espanya

A Alemanya, l’actual motor econòmic de la Unió Europea, la formació professional és una opció que tria l’alumnat amb millors qualificacions, ja que gaudeix d’un gran prestigi social, fins al punt que un 56% de l’alumnat estudia FP i un 36% cursa estudis universitaris. L’alumnat universitari passa per un dur garbellament, fet que afavoreix el seu propi èxit, cas contrari de l’espanyol, ja que el 31% de l’alumnat abandona la carrera en el segon curs. Amb relació al model d’FP, l’alemany és eminentment pràctic, amb una formació a empreses durant dos o tres anys, simultània a la teòrica al centre educatiu. Aquestes pràctiques són remunerades i l’alumnat cotitza per aquest concepte a la Seguretat Social. Govern i empresaris assumeixen les despeses, mentre que les cambres de comerç gestionen el procés i els sindicats donen suport al sistema. Així, s’acaba produint una simbiosi empresa-treballador, i el 78% dels joves acaba per quedar-se a l’empresa on s’ha format. Cal assenyalar dues dades que parlen per si soles: actualment, l’atur juvenil a Espanya és del 56%, mentre que a Alemanya gairebé no arriba al 8%. L’altra dada és que en un país on l’atur juvenil és gairebé inexistent, els llocs de treball de les grans cadenes comercials d’alimentació els ocupen joves alemanys, mentre que, a Espanya, bona part d’aquests llocs els ocupen immigrants. El 2013, Alemanya ha arribat a la xifra rècord de 41 milions de treballadors, tot i que més de 5 milions són minijobs, és a dir, contractes de poques hores i amb un salari molt reduït.

Algunes previsions

Els propers anys, caldrà disposar de 200.000 noves places d’FP. Distribució i transport, atenció a persones dependents, educació infantil, producció agroecològica i indústria alimentària són els sectors que demanaran més titulats. Probablement, en el sector de la construcció serà necessari augmentar l’oferta formativa, no per les seves previsions de creixement, sinó per millorar la qualificació dels treballadors, que els fa especialment vulnerables en èpoques de crisi. Espanya disposa de més aeroports que qualsevol altre país de la Unió Europea (48), més circuits de Fórmula 1 (4), i edificis esportius o culturals de dubtosa rendibilitat. Òbviament, l’època de les inversions alegres en grans infraestructures ha passat, i cal suposar que, en el futur, s’invertiran recursos i energia en la formació, la recerca i la innovació.

Pel que fa al sector serveis, creiem que no necessita grans ajustos, però sí els serveis prestats per les administracions públiques, que hauran d’incrementar notablement la seva oferta per donar resposta a la demanda en l’àmbit de les persones dependents, l’educació infantil en el tram 0-3 anys, i en l’àrea de la salut. Joan Delgado, Cap de la Unitat dePolítica de Formació Professional de la Comissió Europea, manifesta que la població europea està envellint i decreixent, i que, per tant, és necessària no només la formació professional inicial, sinó la formació contínua al llarg de la vida, i la inversió en l’actiu més important de què disposem: l’educació i la formació.  Delgado assenyala també que ens trobem en un moment decisiu de revisió de l’estratègia europea d’educació de cara a l’any 2020, quan la formació professional tindrà un paper destacat.

Cap a una nova FP

La tendència d’Espanya sembla estar canviant del model protector cap al model anglosaxó, on preval la garantia dels drets fonamentals, una major (i millor) orientació i la qualitat en la qualificació de treballadors i treballadores. Tot apunta en direcció al model alemany de creació d’ocupació i al sistema dual de formació professional, és a dir, a la dedicació de dos terços de l’aprenentatge a les pràctiques en centres de treball. Aquest canvi en l’FP podrà ajudar a combatre les elevades dades d’atur juvenil, sobretot en un entorn cada vegada més competitiu i sense fronteres. Justament en èpoques de crisi, la formació professional possibilita més sortides laborals. De fet, els ministres d’educació comunitaris han donat suport als objectius estratègics per garantir que l’FP a Europa tingui un fort impacte en l’ocupació de les persones: es comprometen a establir, abans de 2015, un marc de garanties de qualitat a nivell nacional, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficàcia de l’FP, el seu atractiu i la seva rellevància social, a més de progressar en el reconeixement de titulacions a Europa.

AS00408

Tot apunta en direcció al model alemany de creació d’ocupació i al sistema dual de formació professional, és a dir, a la dedicació de dos terços de l’aprenentatge a les pràctiques en centres de treball la qualitat i diversitat de la mobilitat per a l’aprenentatge.

D’altra banda, s’han marcat dos objectius: promoure el concepte d’educació per a un desenvolupament sostenibleen tots els nivells educatius, inclosa l’educació formal i informal, i afavorir la mobilitat juvenil i l’exploració de la cooperació pertinent entre Estats membres, centres educatius i responsables d’educació, amb la mateixa finalitat de fer créixer. Caldrà una planificació adequada, a mig i llarg termini, per tal que el nostre país tingui una posició estratègica i una prioritat en les inversions futures. Malauradament, la futura LOMCE, tot i que avança en algunes de les línies aquí proposades, queda molt per sota de les necessitats que es preveuen. Necessitem una llei ambiciosa, amb una aposta decidida per la formació del professorat i la formació permanent de la població. En temps vertiginosos i convulsos, hem d’atendre les noves necessitats amb fórmules innovadores i eficaces.

Podeu trobar algunes propostes de futur per a l’FP si consulteu l’article complet publicat al número 4 de la revista Dotze18.

Advertisements

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: