Perquè cal treballar el gust per aprendre

Joan Domènech Francesch

dreamstime_10327494

Molts mestres es plantegen com potenciar el gust per aprendre alhora que treballen l’esforç, mentre que uns altres només es plantegen que cal insistir en la cultura de l’esforç. Algú s’atreveix encara a parlar del gust per aprendre sense parlar de l’esforç que suposa fer-ho?

En el seu llibre Per què als nens no els agrada anar a escola?, Willingham (2011) ens recorda que «aprendre és difícil» i, per tant, la tendència humana és poder fer les coses sense haver d’aprendre-les. Això ho veiem constantment en un món en el qual la tecnologia és la reina. Busquem el «no esforç» per resoldre qualsevol aspecte de la vida quotidiana. És aquesta societat la que reclama a l’escola, a través de la veu d’alguns experts, que cal treballar la cultura de l’esforç. No obstant això, no podem reclamar a l’alumne ni esforç ni passió en l’aprenentatge si això no és viscut amb la mateixa intensitat i força pel mestre.

Si el mestre no manifesta passió i esforç pel gust d’ensenyar, tampoc serà capaç de contagiar-ho a l’alumne.

Estimular el gust per aprendre condueix a la necessitat de pensar que cal gestionar d’una manera diferent el currículum. Fins ara, els debats sobre el currículum han estat quantitatius i conceptuals: quantes hores i què cal aprendre. No obstant això, és necessari revisar com gestionem el què i el com dels nostres aprenentatges. La renovació en la gestió del «com aprenen» ha de donar prioritat a models que donin cabuda a aspectes com els següents:

· Formular preguntes per intentar respondre-les, però no per repetir o reproduir les respostes.

· Plantejar-nos preguntes sobre nosaltres, sobre el món…, i acudir a les disciplines per ajudar-nos a aprofundir en el coneixement.

· Acceptar l’error, fins i tot per potenciar-ho i valorar-ho com a factor d’aprenentatge

· Compartir i comunicar sabers, dubtes, hipòtesis, i els aprenentatges que fem.

· Concebre de manera pluridimensional els temps educatius: el temps del fer, el temps del conversar, el temps de l’aplicar, i el temps del pensar, del meditar, que precisa un temps no calculat.

· La flexibilitat i la diversificació dels processos d’aprenentatge (en forma de materials, activitats, avaluació, etc.) són claus en els processos per aconseguir aquesta implicació personal que comporta el transmetre el gust per aprendre

Podeu consultar l’article complet en el número 396 de la revista Guix Elements d’Acció Educativa.

Anuncis

Etiquetes: , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: