La LOMCE a debat: Què hi ha darrere les seves propostes?

Fa mesos que estem pendents de què passarà amb la LOMCE, també coneguda com a llei Wert. Entre una versió i una altra de l’avantprojecte de llei (ja anem per la tercera), s’ha generat un debat profund des de tots els agents implicats en l’educació que reivindica una llei que contribueixi veritablement a la reforma del sistema educatiu públic a partir de garantir els principis ja establerts en la LOE: equitat, democràcia, participació, inclusió, i respecte a la diversitat cultural i lingüística. L’educació és el motor de canvi per a transformar qualsevol societat. També serveix d’indicador per a albirar sobre quinsfonaments i pilars es vol «educar» els nens i nenes que hauran de liderar i rellevar les generacions més grans.

Des de fa temps la xifra d’abandonament escolar que tenim és alarmant, la més alta de la Unió Europea (el 24,9%, segons dades de 2012). L’etapa 12-18 és un moment decisiu per als adolescents, ja que molts decideixen llavors «despenjar-se» del sistema per diferents raons (desmotivació, incomprensió, apatia, cansament, avorriment, inconformisme…). Són incomptables els esforços que tant els professors com els orientadors i els professionals de l’educació duen a terme per evitar l’abandonament escolar; però, per a aconseguirho, cal tenir bones polítiques i una certa estabilitat en les lleis educatives.

Què proposa la llei Wert per intentar frenar l’abandonament escolar?

La comunitat educativa hem reivindicat en reiterades situacions i fòrums la importància de respectar la tasca que els docents desenvolupen a les aules. En vint anys, hem passat per tres lleis educatives, amb les seves successives instruccions que, sense tenir en compte les demandes reals del professorat, s’han exigit i imposat des dels despatxos del poder polític. Pel que sembla, no han après la lliçó. Defensen el canvi a partir de la renovació de cinc principis (més autonomia de centres, reforç en la gestió de la direcció, les avaluacions externes al final de l’etapa, la racionalització de l’oferta educativa i la flexibilització de les trajectòries) que, analitzats amb detall, denoten desigualtats, regressions i ambigüitats que desfavoreixen totalment l’etapa d’educació secundària.

dreamstime_8336313

A partir de l’article 23bis, i els successius fins al 68, aproximadament, apareixen els canvis més substancials en l’etapa que ens ocupa. Al final de 3r de l’ESO, cal triar entre una opció acadèmica (el batxillerat) i una opció professional (la FP). Una elecció tancada que no té marxa enrere i que classifica els estudiants a partir de les seves qualificacions abans de poder realitzar el quart curs. Aquest nou escenari fa que dels 15 als 17 els nois i noies puguin estudiar formació professional i començar a treballar, o continuar estudiant.

La confiança en el sistema es basa en una avaluació certificativa constant. Tornen les revàlides nacionals, una quan acaba 6è de primària, una altra quan acaba 4t de l’ESO (fonamental si es vol aconseguir el títol de secundària, ja que serà un 30% de la nota mitjana) i l’última al final del batxillerat (la nota de la qual comptaria un 40%). I no podem deixar de preguntar-nos:

Què passa amb l’avaluació formadora i formativa que tant es pregona com a revulsiu metodològic, i en la qual creiem profundament?

Quin és el motiu real per a plantejar tantes proves?

Quin preu tenen? Serviran per a ajudar l’estudiant a millorar o només per a classificar-lo?

I encara pitjor, no generaran teaching to test, com als Estats Units i molts altres països on ja tenen altres proves semblants?

 Us animem a donar la vostra opinió! 

 

Podeu consultar l’article sencer en el número 3 de la revista Dotze18.

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: