Educació per a la ciutadania: una realitat incòmoda

Roser Canals

Doctora en didàctica de les ciències socials i catedràtica de geografia i història. Ha exercit com a professora de secundària entre 1985 i 2000. Actualment és inspectora d’Educació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i professora associada de didàctica de les ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. També imparteix diversos cursos de formació contínua en centres de primària i secundària sobre la presa de decisions del professorat per al desenvolupament de les competències bàsiques en l’alumnat. Les principals línies d’investigació sobre les quals treballa estan relacionades amb l’ensenyament i l’aprenentatge competencial i la didàctica de les ciències socials. Coordina el grup de treball GRICCSO (Grup d’Investigació i Innovació en el Currículum de Ciències Socials) de l’associació de mestres Rosa Sensat. És membre de GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials) de la UAB i del Consell de Redacció de la revista Aula de Secundaria i Dotze18.

Una vegada més, el partit que governa planteja un canvi en la llei d’educació que serà la setena reforma normativa en la nostra jove democràcia. Per què tant interès en reglamentar l’educació d’una determinada manera? Si ens fixem en alguns d’aquests canvis com: l’ensenyament del castellà en les comunitats bilingües, l’educació per a la ciutadania o l’ensenyament de la religió, es demostra que es tracta d’una qüestió essencialment ideològica. Anem a centrar el debat en el tema de l’educació per a la ciutadania.

2469925_xxlL’anterior llei d’educació (LOGSE, 1992) plantejava la formació ciutadana a partir del respecte als drets i llibertats fonamentals i del foment dels hàbits de convivència democràtica i de respecte mutu, com un eix transversal vinculat a l’educació en valors. En aquest sentit, es recollien les directrius europees (EURYDICE, 2005) http://www.oei.es/valores2/055es.pdf que instaven als governs dels estats membres a incloure l’educació per a la ciutadania democràtica en les seves polítiques educatives, amb la finalitat de vetllar per una societat basada en els principis de llibertat, pluralisme i defensa dels drets humans com a fonaments de la democràcia. No apareix com una àrea diferenciada en el currículum a partir de la Llei Orgànica d’Educació de 2006 (LOE).

En l’actualitat “l’educació per a la ciutadania” és una matèria que forma part del currículum d’educació primària. S’imparteix en a sisè i els continguts tracten sobre les relacions interpersonals i socials, la vida en societat i la convivència i els valors cívics. En secundària s’imparteix en 3r i 4t d’ESO i els continguts tracten sobre la diversitat humana, els deures i drets ciutadans, les societats democràtiques i la ciutadania al món global. Però no només es planteja com un problema o qüestió d’aquests o altres continguts. Sabem que no per fragmentar el currículum i implantar una nova assignatura, aconseguirem formar ciutadans més competents. La LOE va més enllà, amb un plantejament transversal que estableix, a través de les competències bàsiques, les finalitats de l’educació obligatòria. En aquest sentit, la competència social i ciutadana es concreta en el desenvolupament de la capacitat per posar en pràctica aquells coneixements, habilitats i actituds que permetin a nens i joves intervenir en els problemes socials del nostre món i exercir, de forma responsable, els drets i deures de la ciutadania.

Semblen finalitats difícilment rebatibles en el marc d’un estat i una societat democràtica. Llavors, on està el problema? Els sectors més conservadors consideren que el contingut de l’àrea adoctrina als alumnes en aspectes que concerneixen a l’educació moral, atribució que correspon als pares i no a l’escola. En la mateixa línia, l’església catòlica es mostra radicalment en contra del model de família que es planteja i d’aspectes relacionats amb l’educació sexual. La feroç oposició dels sectors conservadors va arribar fins al punt de cridar als pares dels alumnes a exercir l’objecció de consciència. El conflicte ha arribat fins i tot davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

En aquests moments, el ministre Wert és a punt de presentar els continguts de la nova assignatura d’educació cívica i constitucional que, segons ell, no plantejarà qüestions controvertides ni serà susceptible d’adoctrinament i se centrarà en el respecte a les lleis i principis constitucionals. Els aspectes controvertits als quals es refereix el ministre tracten sobre els conflictes socials, la desigualtat de gènere i la lluita contra l’homofòbia. Encara així, el debat es reanima ja que el Consell d’Estat acaba d’esmenar diversos aspectes de la proposta de Wert, encara que el seu dictamen no és vinculant.

Des del meu punt de vista, es tracta d’un fals debat. D’una banda la llibertat d’elecció de centre dels pares, atenent al seu projecte educatiu, garanteix que els valors sobre els quals es fonamenta l’educació corresponguin als seus principis i valors. D’altra banda, si creiem en una societat democràtica i defensem el dret a l’educació des del respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals (article 27 de la Constitució Espanyola), cal prevaler el model educatiu de l’escola inclusiva. La pluralitat s’expressa acceptant a tots els alumnes sense cap tipus de discriminació , sense distinció per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com amb el respecte a totes les ideologies i creences (article 14) a l’empara dels principis i valors que emanen dels drets humans. Per tant, significa que a l’escola caben tots: els fills de famílies monoparentals, els fills d’immigrants, els fills de divorciats, els fills adoptats, els fills d’ateus, els fills de famílies sense recursos, els nois amb minusvalideses… Llavors, és més fàcil fugir del debat i evitar la controvèrsia, encara que sigui consubstancial a la condició humana, i no voler entendre la diversitat i la pluralitat com una riquesa.

4496832_xl (2)La realitat ens fa veure que la ciutadania autèntica es manifesta tots els dies al carrer amb manifestacions, protestes, ocupacions d’habitatges buits… La crisi està evidenciant que l’educació per a la ciutadania és més necessària que mai, encara que a alguns no acceptin la crítica dels quals parlen pels desnonats, pels quals no tenen treball, pels dependents sense recursos… s’entén que la crueltat d’aquesta realitat els sigui incòmoda i que s’intenti silenciar amb fal·làcies o falsos debats, perquè hi ha qui no té o no vol parlar de solucions o alternatives.

Ser ciutadà no consisteix a votar cada quatre anys; la ciutadania s’exerceix tots els dies. Per això, més que mai, és necessari que l’educació obligatòria formi ciutadans crítics i compromesos, capaços de comprendre i analitzar els problemes socials que ens afecten a tots i capaços de proposar solucions i alternatives a aquests problemes. La crisi que estem patint no només és econòmica; és una crisi de valors i sense ètica no sortirem d’ella.

L’educació per a la ciutadania és una realitat incòmoda perquè dóna raons als quals pensen que cal canviar les regles de joc més que defensar la Constitució a ultrança. Certament, en democràcia, la Constitució és el garant dels drets i deures dels ciutadans però quan s’interpreta de manera favorable a uns pocs en detriment de molts altres, és de lògica considerar que l’aplicació de la democràcia és imperfecta i, per tant, millorable. Els principis en els quals es basa (llibertat, igualtat i fraternitat) daten de 1789 però estem lluny que siguin una realitat.

Aquestes haurien de ser les bases de l’educació per a la ciutadania a l’escola: formar a futurs ciutadans que s’impliquin per aconseguir que els principis teòrics de la democràcia es materialitzin en un món més just, des del diàleg i amb raons i arguments que parlin de pau, de justícia i de generositat.

Advertisements

Tags: , , , , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: