El repte de fer travessar els tres llindars

joan-marc-ramos.thumbnail

Joan Marc Ramos

És filòleg i doctor en Ciències de l’Educació (amb especialització en didàctica de la llengua i la literatura). Ha treballat en diversos instituts d’educació secundària. Actualment exerceix com a professor de llengua catalana i literatura a l’Institut Premià de Mar. Està vinculat al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB des de 1996. És membre del Consell de Redacció de la revista Dotze18 i Aula de Secundaria de l’editorial Graó.

Dec a la professora Yolande Brénas una de les metàfores que explica millor la distància entre els plantejaments de les institucions educatives, i bona part dels teòrics de les ciències de l’educació, i la recepció que fa d’aquestes idees el professorat que treballa a peu d’obra. La professora i investigadora francesa s’adona que, per poder portar a terme una classe de literatura a secundària amb cara i ulls necessita que el seu alumnat travessi tres llindars.

Anomena llindar físic el primer llindar i es tracta, tot simplement, que els alumnes entrin a la seva aula i s’asseguin en la seva cadira. Qualsevol persona que tingui experiència en un institut sap que no és un repte gens negligible. Massa alumnes es queden a casa, als passadissos, s’autoexpulsen i utilitzen mil i una estratègies per “no ser-hi”. Lamentablement, aquest factor ha estat sovint obviat per les institucions i, encara pitjor, massa cops s’ha culpat el professorat d’aquesta situació quan és obvi que no en té cap culpa.

1777454_xxl

Un cop a classe, l’alumnat ha de travessar el llindar que Brénas anomena epistèmic. En essència, implica que l’alumne es posi en moviment, que es posi a treballar, a fer allò que el professorat planteja a l’aula: escoltar una explicació, realitzar unes activitats, visionar un document…Aquest llindar és el preferit dels alumnes treballadors, els permet demostrar que, al final de la sessió, hi ha un producte acabat; en la majoria dels casos, un seguit d’exercicis. Malauradament, la superació d’aquest segon llindar no permet a l’autora portar a terme la seva classe de literatura tal com voldria.

Per a una bona educació literària, li cal que l’alumnat travessi el llindar epistemològic. Aquest tercer obstacle implica que l’aprenent adopti una actitud favorable a l’aprenentatge d’aquella determinada matèria, és a dir, el posicionament específic que la lògica d’aquesta matèria exigeix. En el comentari d’una obra literària, per exemple, aquest posicionament passa indefectiblement per l’activació d’uns sabers previs o per la predisposició a la inferència. Gaudir d’un poema va més enllà d’una comprensió literal de les paraules que el conformen i no tots els alumnes se situen en aquesta predisposició al dubte, al qüestionament de les explicacions, a la discussió de les diverses interpretacions.

Creiem que no es tracta d’un plantejament estrictament literari, sinó que es pot transferir a qualsevol de les matèries: tots veiem quan en l’entrenament esportiu dels nostres fills, a banda de l’esforç, hi ha un sentit; es tracta de la mateixa lògica aplicada a d’altres aptituds.

Brénas s’adona, com qualsevol professor de secundària, que la superació d’aquests llindars és heterogènia dins d’un grup classe, tant pel que fa al nombre d’alumnes que ho fan com pel moment en què ho fan. El professor que reclama de l’alumnat aquesta predisposició ha de triar el moment en què s’adona que prou alumnes són amb ell per començar ja que, si els ha d’esperar a tots, potser no engegaria mai la classe.

Fixem-nos que, en aquest tercer llindar epistemològic es troba la síntesi de la majoria de competències bàsiques que descriuen els documents oficials: aprendre a aprendre, iniciativa, el treball en grup, la comunicació, la sensibilitat artística…Totes elles depenen de posar-se en situació d’aprendre, de tenir una predisposició positiva a pensar.

Les autoritats ens diuen que la societat del futur exigirà persones acostumades a travessar el tercer llindar. Els que només siguin capaços de treballar de manera maquinal sembla que la passaran magra ja que seran substituïts per màquines. Tot apunta cap aquí, tot i que, Gregorio Luri, en el seu article a l’Ara del 27-4-2013 es mostrava desconcertat fins i tot pel futur dels que hagin fet bé els deures des de petits: actualment veiem que, fins i tot els nostres exalumnes que han estudiat i s’han format com calia no se n’acaben de sortir. Les solucions, per tant, són molt lluny de l’evidència.

De moment, tanmateix, només se’ns acudeixen dues conclusions provisionals a partir de la metàfora dels tres llindars:

a. Totes aquelles reformes polítiques i propostes d’innovació educativa que no tinguin en compte aquesta realitat seran bandejades pel professorat ja que no s’adeqüen a la realitat diària que els toca gestionar.

b. L’expertesa professional, més que les proves quantitatives, porten a pensar que la línia d’actuació preferent dels docents ha de ser plantejar, sempre que puguin, reptes didàctics que permetin l’alumnat travessar el llindar epistemològic: el raonament, la discussió, les activitats obertes han de ser presents a les aules.

Anuncis

Etiquetes: , , ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: