Humanitats, avui?

Image

Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l’Institut Premià de Mar

 

 

 

A l’Antiguitat, la dicotomia ciències/lletres i la figura de l’especialista eren inexistents. Per a Ciceró, el terme Humanitas es referia a laculminació del procés educatiu, que només aconseguia l’orador; avui en diríem excel·lència educativa i professional.

Les humanitats han estat arraconades per l’administració pública al llarg de les successives reformes educatives, per no parlar del projecte Wert. Sí, tothom sap que endrecen el pensament, desperten l’esperit crític, estructuren el llenguatge… però són pocs els centres de secundària que avui imparteixen grec. Es pot cursar un Batxillerat Humanístic sense grec? es pot entendre l’origen i l’evolució de les llengües romàniques sense unes beceroles de llatí? es pot accedir a la literatura universal, l’art, la música…sense un coneixement bàsic dels clàssics?

A Europa, la situació de les humanitats és paradoxal: a la majoria de països són menystingudes, tret d’Alemanya, on hi ha un gran interès per saber llatí. Amb la renúncia del papa Benet XVI, hem vist com, fins i tot al Vaticà, s’ha perdut el llatí, però a França, recentment, el CAS (Centre d’Analyse Stratégique) ha publicat l’estudi “Les humanités, au coeur de l’excellence scolaire et professionelle”, dirigit per J.F Pradeau, que suggereix pautes per a l’ensenyament de la llengua, la cultura i la recepció de l’antiguitat i apunta la possibilitat d’oferir llatí o grec com a segona llengua. Curiosament (o no tant, perquè el llatí fou la llengua de la ciència fins al segle XVIII) el 65% dels alumnes llatinistes francesos de batxillerat són de ciències, enfront del 17% de lletres.

Conèixer l’Antiguitat (grec, llatí, filosofia, història, literatura, lingüística, art, música, arqueologia, antropologia, …) pot semblar obsolet, però és cabdal per fer front a la nostra realitat actual i als conflictes vitals i socials. En aquesta mateixa realitat, són moltes les referències clàssiques que trobem al cinema, a la música, a la publicitat, a l’art, a la literatura, al llenguatge, a la ciència, a la premsa. Aquests referents ens ajuden a entendre el món, a trobar respostes i models, maneres de viure i de pensar, valors i contravalors. Cerquem el que cerquem, ho acabem trobant en l’antiguitat: fins i tot la corrupció, el nepotisme, l’explotació infantil, la violència de gènere o la degradació del medi ambient.

Les humanitats, per tant, no poden ser considerades inútils, ni ràncies, ni elitistes, ni prescindibles, perquè l’estudi del passat interessa la nostra societat per raons socials, intel·lectuals, morals. Depèn de nosaltres suscitar aquesta inquietud, fomentar la curiositat i la creativitat, encomanar la passió per aprendre, fer actual el passat, buscar-hi les claus per entendre el present i construir el futur. Els estudis humanistes ens obren la porta al coneixement, però potser no és tan important arribar-hi, com el camí que ens hi porta, perquè els nostres alumnes, hiperconnectats, informats i socialitzats per mitjans impensables parlant de l’Antiguitat, són nadius digitals, però necessiten aprendre a buscar i a seleccionar la informació, a filtrar-la, a contrastar-la i a valorar-la. Necessiten aprendre a formar-se un criteri, a argumentar, a trobar una veu pròpia. I això té a veure (i molt) amb les humanitats. Encara avui. O potser avui, més que mai?

Lupa: Necessiten aprendre a formar-se un criteri, a argumentar, a trobar una veu pròpia. I això té a veure (i molt) amb les humanitats.

Les opinions i comentaris que es facin a través d’aquest bloc o de facebook en relació amb aquest artícle es publicaran al número 3 de la revista Dotze18.

¡Animeu-vos a participar!

Anuncis

Etiquetes: ,

Categories: Articles, General

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

One Comment a “Humanitats, avui?”

  1. 24 Abril 2013 a 0:21 #

    Molt interessant aquest article. Relacionat amb aquest tema, el meu pas per la Facultat de Filologia de Barcelona m’ha portat a fer la següent reflexió sobre “la hipocresia de les humanitats”

    http://antonijaner-batecsclassics.blogspot.com.es/2013/04/la-hipocresia-de-les-humanitats.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: