Nous temps, nous professors

JA_Planas_D-150x150Juan Antonio Planas Domingo

President de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya i de l’Associació Aragonesa de Psicopedagogia. Cap del Dte. d’Orientació de l’IES Tiempos Modernos de Saragossa.
Zaragoza, març de 2013

La societat actual experimenta canvis vertiginosos. Les característiques de l’alumnat canvien encara amb més rapidesa. Les estratègies d’aprenentatge, interessos, motivació dels nens i nenes són molt diferents als dels alumnes de fa tan sols deu o quinze anys. Per exemple, la facilitat per realitzar diverses activitats simultàniament, la rapidesa perceptiva o la facilitat per rebre informació via visual. No obstant això, també tenen menys capacitat per interpretar signes facials, per rebre la informació via auditiva o la perseverança en la tasca. En general, podem dir que són alumnes més estimulats, amb més immaduresa emocional, amb un altre tipus d’estil d’aprenentatge. En definitiva són diferents.

Tal com manifesta Álvaro Marchesi, anterior Secretari d’Estat d’Educació i expert en diversos organismes educatius

“les noves generacions són més difícils d’ensenyar perquè els costa més aprendre, atendre i estar-se quiets, però tenen altres valors que no tenien els anteriors, com una major capacitat de treball en equip i el control de les noves tecnologies. Avui l’ensenyament és més difícil que abans i ho serà més en el futur”.

La pràctica totalitat d’experts coincideix que serà a través de l’educació com aconseguim sortir de la crisi econòmica actual. Per tant, les autoritats polítiques hauran d’invertir més i millor en educació, però sobretot hauran de prendre les decisions oportunes per introduir els canvis necessaris en el nostre sistema educatiu per afavorir als alumnes. No podem estar pendents dels interessos corporatius de determinats interessos o de determinades estructures. Caldrà introduir canvis de debò perquè es produeixi la millora definitiva del nostre sistema educatiu.

Per tant, el professorat que ha d’atendre a aquest tipus d’alumnat també ha de posseir unes competències diferents, adaptades a aquestes noves necessitats. Des de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE) reiterem en la importància que el professorat posseeixi competències a dirigir grups, a adaptar la metodologia a l’alumnat, en habilitats socials i emocionals, a mantenir l’autoritat en la classe, en la relació amb les famílies o en recursos tecnològics. És de suposar que una vegada acabades les seves titulacions universitàries tenen ja un bagatge cultural més que suficient per impartir docència en les etapes no universitàries. Pensem que la nova figura del professorat ha de ser més un conductor d’un grup, una persona dinàmica que sàpiga extreure el millor de cada alumne, que ajudi a l’alumnat amb més necessitats educatives però que no descuri al que té més competències, en fi que estigui més preocupat per aquestes qüestions humanes i procedimentals que per les dels continguts.

Estem convençuts del que emmalalteix l’actual formació del professorat és d’una formació psicopedagògica adequada.

La majoria dels professionals de l’educació coincideix que la clau per millorar el rendiment de l’alumnat i la qualitat del Sistema Educatiu estreba en la bona selecció, formació inicial i permanent del professorat, així com el seu continu incentivament i motivació. Els països que han obtingut els millors resultats en els diferents informes PISA, Japó, Corea, Finlàndia o Singapur, coincideixen a seleccionar molt bé als seus futurs professors, entre els estudiants que presenten millor expedient i després d’una rigorosa entrevista on demostren les seves competències emocionals i docents.

L’últim informe McKinsey titulat: “Tancant la bretxa al talent: atreure i retenir al terç més alt a l’ensenyament” ressalta la importància del professorat per elevar la qualitat de l’educació. En una recerca realitzada sobre els sistemes educatius de més de 50 països es destaca que els sistemes educatius de millors resultats recluten, formen i retenen el 100% dels seus cossos docents del terç superior de cada *cohorte educativa i els seleccionen amb altres qualitats personals.

En aquest sentit caldria tenir en compte iniciatives reeixides d’altres països tals com: “Teach for America” d’EUA, “Teach fist” de Gran Bretanya o “Beca: vocació de professor” de Xile; consistents bàsicament a captar i becar als alumnes amb millors expedients acadèmics perquè es formin en altres països i després es dediquin a l’educació.

El professorat necessita formació inicial i permanent adaptada a les noves necessitats.

Encara no s’està realitzant una formació psicopedagògica de qualitat que doni resposta als problemes que es troben els nostres docents a les aules. La realitat de la societat actual canvia molt de pressa i ens temem que les aules universitàries no segueixen aquest mateix ritme. No és el mateix fer classe a un grup homogeni que a un altre heterogeni, amb diferents capacitats i rendiment tant per sota com per a dalt. És necessari conèixer problemàtiques que abans no existien o es desconeixien, com els alumnes disruptius, la desmotivació, el dèficit d’atenció, la hiperactivitat, les ludopaties, l’anorèxia, la bulímia, el ciberbullying o la drogoaddicció. També precisen formació en temes tals com: materials específics per treballar en aquesta diversitat, agrupaments més flexibles, les noves tecnologies aplicades a l’educació, avaluació, millora de la tutoria, mesures per millorar la convivència en la comunitat educativa, etc. El que és clar és que precisen de solucions i experiències pràctiques que ja s’han engegat en els centres educatius.

D’altra banda, una de les peces fonamentals que no s’estan tenint en compte en la formació del professorat, tal com mantenen especialistes com Rafael Bisquerra de la Universitat de Barcelona o Carlos Hue de la Universitat de Saragossa, és l’Educació Emocional. Tant els alumnes com els professors han de tenir una sòlida formació en aquest àmbit. Gran part del malestar docent i dels problemes de convivència es deuen al fet que tant els professors com els alumnes no estan gestionant adequadament els conflictes tant personals com a relacionals. Per això, aquest tipus de formació seria preferible que la impartissin persones amb formació i experiència psicopedagògica.

La competència emocional en els futurs professors ha de ser prèvia a la resta de competències docents o investigadores. Si un professor no té habilitats socials i no posseeix recursos per dinamitzar un grup, dur a terme una entrevista o resoldre un conflicte de convivència, tot el seu bagatge intel·lectual i científic li va a servir de ben poc. Segons el nostre parer, a la formació del professorat hauria de prevaler sobretot aquest tipus d’aspectes ja que en les titulacions de grau de qualsevol especialitat amb prou feines es tenen en compte aquestes competències. Fins i tot abundant en aquesta idea, és imprescindible que qualsevol professor tingui la suficient maduresa emocional per dedicar-se a aquesta complexa tasca d’educar.

Els professionals que conformem la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya pensem que s’hauria d’aprofitar millor la formació psicopedagògica i experiència docent dels professors en actiu d’Educació Secundària i sobretot els orientadors per coadjuvar en la formació inicial i permanent del professorat tant d’ed. infantil i ed. primària com d’educació secundària. Cal rendibilitzar els efectius actuals i ampliar el seu nombre per poder fer efectiu realment aquest paper d’incidir en la formació del professorat. Cal tenir en compte que els orientadors pertanyem per oposició al cos de professors d’educació secundària i som a temps complet en els centres educatius en contacte directe amb l’alumnat, les seves famílies i el professorat, i fins i tot una bona part del col·lectiu porta anys realitzant formació en els centres de professors i recursos o en institucions sense ànim de lucre dedicades a la formació.

La COPOE proposa tant al Mº d’Educació com a les diferents universitats i comunitats autònomes que tinguin en compte als orientadors per formar a aquests futurs tutors de pràctiques (professors que ja estan en exercici) i d’igual manera als futurs professors aspirants. Els orientadors a més de formació psicopedagògica i didàctica disposem de més flexibilitat horària a causa de les poques hores lectives assignades. Si es potenciés la presència de dues o tres orientadors en els instituts i alguns més en els equips d’orientació psicopedagògica, un d’ells podria dedicar-se a la formació d’aquests futurs tutors i a col·laborar en la formació dels professors aspirants.

Una de les possibles fórmules que proposem és la de destinar als orientadors que han aprovat les oposicions en l’última convocatòria de reforç a algun Departament d’Orientació de tal manera que durant un curs tindria l’ocasió de formar-se en la complexa tasca de l’orientació, però a més permetria que un altre orientador destinés part del seu temps en la formació del professorat tant inicial, com a permanent i fins i tot a la formació dels professors tutors de les pràctiques.

Estem comprovant que després dels dos anys d’implantació del màster de formació del professorat, hi ha massa peticions de l’alumnat que demanen una formació més relacionada amb el quefer docent i que sigui menys teòrica. Des de la nostra Confederació insistim que les Administracions educatives han de vetllar perquè la formació del seu professorat sigui tan bé com sigui possible. Aquest màster no pot servir per solucionar problemes de docència de determinats Departaments Universitaris.

Coincidim amb plantejaments realitzats per part de professors amb reconegut prestigi com Antonio Bolívar de la Universitat de Granada, Joaquín Gairín Sallán de la Universitat Autònoma de Barcelona o Mario Martín Bris de la Universitat d’Alcalá d’Henares, d’atorgar més rellevància als aspectes psicopedagògics i a l’experiència pràctica. Si la formació es converteix de nou en alguna cosa teòric allunyat de la pràctica diària tornarem a fracassar. No pot supeditar-se aquest assumpte a un repartiment de poder entre els diferents Departaments Universitaris que incideixin de nou en coneixements específics propis de la titulació de grau. El futur professorat precisarà d’experiències directes i exemplificacions concretes de la complexa tasca d’ensenyar tal com dinamitzar un aula, dur a terme una entrevista, motivar als alumnes, o resoldre conflictes a l’aula. És difícil que persones que no estan treballant directament en els col·legis d’infantil i primària o en els centres d’Educació Secundària puguin oferir en exclusiva aquesta formació tan pràctica.

Estem convençuts que aplicant aquest tipus de mesures d’escàs compromís econòmic es reduiria ostensiblement l’elevat percentatge d’abandó i de fracàs escolar.

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

Categories: Articles

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: