Escola inclusiva i diversitat

Pere PujolàsPer Pere Pujolàs i Maset (Universitat de Vic)

 

En aquest article s’ argumenta que l’escola inclusiva no solament és un dret de tots els nens i nenes, sinó també una oportunitat, per tal de fer una escola on cadascú pugui satisfer el seu desig d’aprendre.

Quan ens referim a una escola inclusiva –o, més en general, quan parlem d’una educació inclusiva- parlem d’una escola preocupada, és clar, pels aprenentatges dels seus alumnes i que disposa dels recursos necessaris per a fer possible que tots aprenguin, o els exigeix, si no els té. Però també parlem d’una escola, i d’un sistema educatiu, que acull i valora tothom, sense exclusions. I no com una concessió, sinó com una qüestió de dret, de justícia. L’escola inclusiva no selecciona els estudiants: tots són inclosos a l’escola de la seva comunitat (del seu poble, del seu barri, on van els seus germans, els seus amics, els seus veïns…), siguin quines siguin les seves característiques personals i les seves necessitats educatives.

L’escola inclusiva no selecciona els estudiants: tots són inclosos a l’escola de la seva comunitat

L’educació inclusiva –segons Susan Bray Stainback (2001)- és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. Les escoles inclusives es basen en aquest principi (Porter, 2001): Tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicats en una classe comuna, amb els suports curriculars, materials o de personal necessaris per a fer possible aquesta inclusió. Aquest principi es pot combinar amb altres alternatives sempre que aquestes representin clarament un millor benefici per a l’alumne (estimulació o atenció en un centre específic, o aula específica, unes hores determinades a la setmana, per exemple). L’escola inclusiva és l’escola de la diversitat, sigui quina sigui aquesta diversitat (social, cultural, de gènere, discapacitat, sobredotació, etc.).

L’èxit d’una escola i d’un sistema educatiu inclusius es mesura sobretot pel progrés que han aconseguit en el desenvolupament de les capacitats personals de cada alumne. Aquí la pregunta clau és aquesta: Què podem fer per a tots els alumnes, que són diversos, perquè cada un aprengui i progressi fins al màxim de les seves possibilitats?

Què podem fer per a tots els alumnes,que són diversos,  aprenguin i progressin fins al màxim de les seves possibilitats?

En una escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les seves pròpies característiques i necessitats, i aprenent junts. Això no vol dir, naturalment, no tenir en compte o obviar les diferències, i les necessitats que d’elles es poden derivar. Tot al contrari: l’escola inclusiva atén, té en compte, dóna resposta a la diferència, perquè atén i té en compte a cada alumne en les seves particularitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament…). Aquesta pedagogia centrada en el nen és positiva per a tots els alumnes i, conseqüentment, per a tota la societat: les escoles inclusives són la base per a la construcció d’una societat centrada en les persones que respecti tant la dignitat com les diferències de tots els éssers humans.

Si ens referim a la diversitat vinculada a alguna discapacitat, això és molt clar, tal com ho afirma l’article 24 de la Convenció de l’ ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), ratificada per l’Estat Espanyol i, per tant, d’obligat compliment:

Article 24. Educació

1. Els Estats Parts reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a l’educació. Per fer efectiu aquest dret sense discriminació i sobre la base de la igualtat d’oportunitats, els Estats Parts asseguraran un sistema d’educació inclusiu a tots els nivells així com l’ensenyament al llarg de la vida.

2. En fer efectiu aquest dret, els Estats Parts asseguraran que:

1. Les persones amb discapacitat no queden excloses del sistema general d’educació per motius de discapacitat, i que els nens i les nenes amb discapacitat no queden exclosos de l’ensenyament primari gratuït i obligatori ni de l’ensenyament secundari per motius de discapacitat;

2. Les persones amb discapacitat poden accedir a una educació primària i secundària inclusiva, de qualitat i gratuïta, en igualtat de condicions amb les altres persones, en la comunitat on viuen;

3. Es facin ajustaments raonables en funció de les necessitats individuals;

4. Es doni el suport necessari a les persones amb discapacitat, en el marc del sistema general d’educació, per facilitar la seva formació efectiva.

Per altra banda, segons la UNESCO (1995), els centres educatius, i més en l’ensenyament obligatori, han d’acollir tots els nens, independentment de les seves condicions físiques, intel·lectuals, socials, emocionals, lingüístiques o del tipus que siguin. Els centres educatius, per tant, han de trobar la manera d’educar amb èxit tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats greus o que pertanyen a una cultura diferent de la d’acollida. Aquesta idea ha dut al concepte d’escola inclusiva, el principal repte de la qual és desenvolupar una pedagogia centrada en el nen, capaç d’educar amb èxit tots els estudiants.

Segons la UNESCO (1995), els centres educatius, i més en l’ensenyament obligatori, han d’acollir tots els nens, independentment de les seves condicions

A Catalunya, i pel que fa als alumnes amb discapacitats, tant en el cas dels centres, com en el cas de les aules, encara estem molt lluny de la inclusió: persisteix la doble xarxa de centres (d’educació especial i ordinaris) i persisteix, en molts centres, l’agrupament homogeni de l’alumnat segons la seva capacitat i rendiment.

Els principals postulats de la inclusió escolar

Seguint, en bona part, el que diu Susan Bray Stainback (2001) podem dir que els principals postulats de l’escola inclusiva són aquests cinc:

En primer lloc, a l’escola inclusiva no l’espanta la diversitat dels seus alumnes. No contempla la diversitat com un problema, ni l’accepta resignadament com aquell que fa una concessió gairebé heroica. Tot el contrari, vol la diversitat perquè és la normalitat: el més normal és que siguem diferents. I no només la vol, la diversitat, sinó que la celebra. Les diferències individuals (personals, culturals, ètniques…) són quelcom valuós que cal celebrar, quelcom del qual ens hem d’alegrar, perquè en la diversitat es donen les millors condicions per aprendre. Per tant, la diversitat que ens fa únics, singulars, s’ha de potenciar. Però això suposa, també, compensar les desigualtats (i lluitar contra les injustícies que les provoquen).

En segon lloc, en l’escola inclusiva els estudiants han de poder gaudir tot aprenent. Per això, a l’escola, tothom hi ha d’estar a gust i ha de sentir-s’hi segur. Cal tenir present que el gaudi és una condició indispensable per aprendre. I difícilment els alumnes voldran aprendre en una escola on no s’hi trobin a gust.

A l’escola, tothom hi ha d’estar a gust i ha de sentir-s’hi segur. Cal tenir present que el gaudi és una condició indispensable per aprendre.

Aquest plantejament coincideix plenament amb la línia de recerca centrada en el plaer i l’emoció de conèixer, que va ser encetada i està comandada per Nicola Cuomo, de la Universitat de Bolonya. El treball sobre les emocions apareix com una mena de condició prèvia sense la qual és difícil que es vulgui i es pugui aprendre. L’escola de la por, de l’angoixa, de l’ansietat i de l’avorriment s’ha de substituir per l’escola que proporciona el plaer i l’emoció d’aprendre (Cuomo, 2000). L’ansietat, la por al fracàs i al ridícul, no hi poden tenir cap lloc a l’escola, perquè tothom s’ha de sentir capaç d’assolir el que se li demana, ja que no se li demana mai res que sigui superior –o inferior- a les seves capacitats potencials.

Cal doncs, un currículum obert, i una programació multinivell ajustada a les diverses capacitats i realitats, capaç de respondre personalitzadament tant a les necessitats de l’alumne amb discapacitat com amb sobredotació… L’escola inclusiva respecta el dret de l’alumne a tenir experiències educatives apropiades –Right to appropriate educational experiences, terme utilitzat per Integer, Programa Curricular Europeu per a una Educació Inclusiva dels Mestres-.

Per tot plegat –per estar-hi a gust i sentir-s’hi segur– cal també que a l’escola, hom compti amb el suport dels companys, a més del suport del professor o de la professora; que uns i altres estiguin units per l’objectiu comú d’aprendre i de facilitar l’aprenentatge dels altres.

En tercer lloc, l’escola s’ha de fonamentar en el principi de l’equitat: tothom té el dret de rebre una educació de qualitat en l’escola de la seva comunitat i en la mateixa aula que els seus companys de la mateixa edat. Això no vol dir, però, que tots s’hagin de tractar igual, com si no fossin diferents, obviant les diferències, sinó que tots han de ser tractats tenint en compte, precisament, les seves diferències, allò que necessita específicament cadascú (materials o recursos específics, adaptacions curriculars, personal de suport…). Com es diu al llibre Carta a una Mestra, “no hi ha res tan injust com fer parts iguals entre desiguals” (Alumnes de l’escola de Barbiana, 1998, p. 46).

Tots han de ser tractats tenint en compte, precisament, les seves diferències, allò que necessita específicament cadascú.

En quart lloc, s’ha de crear un ambient propici a les classes per proporcionar les condicions pràctiques per aprendre; s’han d’organitzar les activitats d’aprenentatge i els recursos disponibles de tal manera que els estudiants no només tinguin l’oportunitat d’aprendre el que els ensenyem, sinó que també trobin la motivació i condicions necessàries per poder fer-ho. És a dir, cal desenvolupar metodologies i didàctiques motivadores i capaces d’atendre la diversitat. Que facin possible un procés d’ensenyament-aprenentatge personalitzat. Si l’única metodologia és la classe magistral, on s’explica a tots els alumnes el mateix i alhora, resulta impossible atendre la diversitat. Cal introduir metodologies com el treball en petits grups, per racons, per projectes, amb iguals, el treball cooperatiu, aprenentatge-servei…, així com didàctiques comprensives (no escolàstiques), manipulatives, experimentals, etc., i continguts significatius per a l’alumne i adaptats a les diferents capacitats i nivells.

Cal també que el projecte d’escola compti amb el suport i les aportacions dels pares i de les mares i dels altres membres i institucions de la comunitat. L’escola, des d’un enfocament inclusiu, és un recurs més que la comunitat té per educar i ensenyar els seus membres més joves. Per tant, tota la comunitat ha de col·laborar amb els mestres i els professors en l’assoliment d’aquesta doble fita. Una escola que no es treu ningú de sobre, que acull tothom i en la qual tothom hi troba la resposta a les seves necessitats, només és possible si els mestres no són els únics responsables de tirar-la endavant, si no se la senten seva, a més dels mestres, tots els membres de la comunitat, començant pels mateixos estudiants, les famílies, els veïns i les veïnes del poble i del barri… Tots han de participar activament en el funcionament de l’escola de la seva comunitat perquè pugui donar resposta a les necessitats de tothom, perquè tots els estudiants hi trobin tot el que necessiten per desenvolupar al màxim les seves capacitats.

Tots han de participar activament en el funcionament de l’escola de la seva comunitat.

Finalment, en cinquè lloc, l’escola inclusiva prepara per a la cooperació i no per a la competició. Quan faig aquesta afirmació, sovint em trobo amb algú que no ho acaba de veure clar, perquè la societat és cada vegada més competitiva i no podem educar innocentment nens i nenes que vagin pel món “amb un lliri a la mà”, com “xais” en un món de “llops”… Jo penso que la societat ho ha estat sempre, de competitiva. Sí que és veritat, però, que això es posa més de manifest quan s’exalcen per damunt de tot els interessos individuals. Tal com fa notar Susan Bray Stainback (2001), l’èmfasi que la societat actual posa sobre la “competició” ha dut a valorar l’excel·lència de tal manera que per assolir-la cal triomfar sobre els demés. Des de ben petits, els nens i les nenes han d’aprendre a no ser “dèbils” ni “deixar-se guanyar” pels altres. Els estudiants es graduen amb el convenciment que ser “intel·ligent” significa ser el “número u”… Una dotzena d’anys d’escolarització obligatòria sovint no és suficient per desenvolupar en els estudiants la generositat ni el compromís per al bé comú…

Davant d’això, a l’escola, la cooperació, més que mai, ha d’estar per damunt de la competició. L’escola ha d’ensenyar a compartir i a cooperar amb els altres, tenint cura de l’afecte mutu, la satisfacció i l’èxit de tots.

Una escola així –en una societat així- és, sens dubte, la principal “urgència educativa” que entre tots hem d’afrontar. Apa som-hi, doncs!

(Aquest article va ser publicat inicialment a la web www.grao.com)

Referències:

ALUMNES DE L’ESCOLA DE BARBIANA (1998): Carta a una mestra. Vic: Eumo (Obra original del 1967)

CUOMO, N. (Cord.) (2000): L’Emozione di Conoscere e il Desiderio di Esistere. Bologna: AEMOCON.

PORTER, G.L. (2001): “Elements crítics per a escoles inclusives. Creant l’escola inclusiva: una perspectiva canadenca basada en quinze anys d’experiència”. Dins Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5, núm. 1, pàg. 6-14. 7

STAINBACK, S. B. (2001): “Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva”. Dins Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5, núm. 1, pàg. 26-31.

UNESCO (1995): Conferencia Mundial sobre necesidades educativas especiales. Salamanca: UNESCO/Ministerio de Educación y Ciencia.

Advertisements

Etiquetes: , , ,

Categories: Articles

Connecta't a dotze18

Subscriu-te als nostres RSS i xarxes socials per rebre actualitzacions

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: